Al cap i a la fi les fugides endavant no deixen de ser una fugida. Podem sortir per la tangent, per la porta del darrera, podem marxar donant l'esquena o fins i tot fer com els estruços... però no deixa de ser això, un intent manllevat al temps per intentar oblidar allò que ens barra el pas.
Podem anar cap a la platja com el jove Truffaut, exhalant fins el darrer alè per a assaborir la llibertat pretesa, podem cercar fins a les profunditats del desert els secrets del nostre passat i les respostes per al futur, podem mirar de trobar en el silenci de les esperes la historia dels lligams que mai hem pretès, podem redactar la biografia de cada bateg del cor per descobrir com el temps s'ens acaba o que el millor és a punt d'arribar.
