Hem compartit la més absoluta de les confidències, he assaborit l'essència de les teves marines, m'he endinsat en els racons més amagats i he trobat el millor refugi que hom pot somiar. Amb el caliu de les mans i les paraules m'has ofert l'aixoplug davant de les meves adversitats i és ara en la llunyania quan redescobreixo la veritable dimensió de què ha significat per mi, veig la manca d'humilitat que he patit durant anys i alhora com les meves inseguretats les dissimulaves amb les teves per junts fer camí avall, amb la inèrcia de les nostres passes. Però la velocitat al final era insostenible i ens va caldre aturar-nos i replantejar quin camí seguir.
No crec tenir respostes, no sabré mai cap a on em durà el camí, però m'agradaria que poguessim caminar plegats i a cada passa tenir més sed de tu.
1 comentari:
Jo també ho vull. Passi el que passi, vulguis el que vulguis, sempre estaré al teu costat. Per molt insegur que et sentis, la meva seguretat en tu compensarà els moments de dubtes. No sóc perfecte i també he comés errors i maldecaps.
La sinceritat, encara que faci mal, ha de ser la nostra bandera per no enganyar-nos, principalmente, a nosaltres mateixos.
Ptonets guapo
Publica un comentari a l'entrada