Marxaré.

Demà passat marxo. No aniré massa lluny, a uns 150 km de Barcelona, però seran suficients? Espero trobar en la distància dels mapes la mateixa pels maldecaps del cor. Serà una retirada prudent abans de la imminència de la derrota. Si voleu, és una jubilació anticipada d'una época de la vida que està en vies d'extinció. Seran només 10 dies per preparar exàmens i mirar de trobar un espai on encabir noves il·lusions, aprendre a guardar les velles i començar a pensar en unes ulleres de veure-hi lluny, perquè l'aqui i l'ara són massa presents i pel meu gust massa condicionats per un passat “d'anar fent”.
Els que fan llibres d'autoajuda en dirien “deattachment”, deslligar-se. I és que voltat de records de temps millors om no pot assumir el futur amb la serenor que caldria. Per això cerco el mateix que Sant Benet, la serenor eterna en aquells mateixos indrets, esperant potser trobar-hi l'ajut que em cal. No ho sé pas, però crec que estic redescobrint coses noves i sento que en perdo d'altres. Om en diu crisi d'identitat, com els personatges de Ficció, una crisi d’una edat, de com algú aprèn a renunciar i a triar.