Tots tenim un sistema de defensa. Em refereixo a quan ens sentim amenaçats o quan preveiem que alguna cosa ens farà mal, cadascú reacciona a la seva manera. Hi ha qui amaga el cap sota l'ala, d'altres donen l'esquena i fugen corrents, alguns imploren clemència abans que res hagi succeït, d'altres en canvi treuen les urpes, ensenyen les dents i mostren a tothom el pitjor que portem dins. Aquesta agresivitat no sempre surt del tot, però es va acumulant aquí darrera, al clatell, i s'enquista en forma de ressentiment vers tothom, fins i tot del que més estimem.
És la impotència de lluitar contra els nostres instints com la gelosía, la inseguretat o senzillament, la mala llet.
Potser encara cal molt per apendre. Primer a acceptar el que ens ve, després la manera en com ens arriba i d'aquesta manera apendre a ser millors persones i a allunyar-nos de la pobresa d'esperit, en definitiva; créixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada