Feliç.

"La felicitat es troba en el centre de la moral. Tot allò que fem o deixem de fer està condicionat per l'obtenció i la instal·lació en la felicitat. Quina felicitat és la que busco i quina serà la felicitat que trobaré? Anem a l'encalç de la felicitat del nadó, creixem en un món de cotó fluix i coixins, peixat i reposat, aviciat i petonejat per amors intensíssims, entretingut per rondalles meravelloses i erigit en símbol del futur i en déu de la casa. Però la felicitat implica esforç i acceptació de la seva excepcionalitat. Tant el dolor com el plaer s'esmorteixen quan fa massa estona que duren. Potser la felicitat no és un objectiu, sinó els estímuls que segreguem per assolir-la.
Ara ja sé que així com el tacte de l'aigua excel·leix només d'una sed prolongada, la felicitat només es copsa com a alternança de la desesperació. Ara ja sé que la felicitat, ni massa ni poca. Sant Agustí deia que només s'és feliç amb Déu. La santedat comporta renúncies excessives. Goethe, per la seva banda, considerava la felicitat comuna sensació exclusiva dels plebeus. La quimera de la felicitat suprema és la que ens posa en perill les felicitats petites."

Joan Barril.
Parada obligatòria.
Ed. Planeta.