Predisposició.

Començaré aquestes paraules amb una negació. No m'aturaré. El futur és ple de moments memorables, ho sé, per això no em puc aturar. La propera vegada estaré preparat, i fins que no arribi el moment seguiré somiant que sempre es pot estar millor que ara i aquí. Estaré esperant un nosaltres; en algun lloc i en algun moment el trobaré. Escolta'm, si vols, per què seré entre el no res i els paratges plens de tu, a mig camí de les veritats absolutes i les mentides excessives. No tornaré a ser un perdedor, no deixaré que els meus peus es clavin en aquesta terra on resten la memòria dels vius i les cendres dels que ja no hi són.

I quan arribi l'hora i em vinguis a trobar, t'esperaré amb un somriure perquè en aquell moment seré ja, per fi, un home.