Si no escric sobre la desesperança, sobre l'ansietat, l'avorriment o les pors crec que no sé escriure. Alguna vegada la gent ha dit que escric prou bé, que hi ha quelcom amagat dins meu que si arribés a sortir, potser faria alguna cosa de profit. Però he de reconèixer que tothom qui m'ha dit això no ha escrit mai, ni tampoc són uns grans lectors, com jo. Però el que sí que m'he adonat és, que la tristor és la meva màxima motivació per a escriure. No sé escriure sobre l'alegria o l'amor, la prosperitat o la joia. Sembla com si amb les meves paraules reafirmés el meu estat d'ànim sense donar peu a una sortida que em permeti superar aquestes tribulacions.
Miquel Martí i Pol, tot i no ser un dels grans, tenia la capacitat de commoure amb quatre mots ben triats, fent de la senzillesa el seu màxim valor. Certament ha escrit sobre la tristor, però també sobre la joia de viure, sobre la solitud ben portada o sobre com mirar endavant amb l'esperit més alleugerit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada