Ja em comença a costar recordar quin dia vaig arribar aquí. Només porto dos dies i ja m'he acostumat a la rutina, tot i que no és res d'extraordinari, em passo tot el dia estudiant tancat a l'habitació. Avui m'han preguntat quin dia marxo i m'ho he hagut de pensar una mica per què he perdut la perspectiva. Sembla que s'hagi aturat el temps entre aquests murs de pedra massissa.
Durant el dia procuro estar concentrat tot i que em costa més del que m'hauria pensat. Sempre les mateixes idees recurrents i potser obsessives quan no te les pots treure del cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada